miércoles, 18 de febrero de 2009
en
4:22
| Publicado por
InfoGambia
- Context socioeconòmic: L'economia, força pobra, es basa en l'agricultura. Els conreus principals són el de cacauets, el del mill i el de l'arròs, uns altres conreus destacats són els de palma oliera i cotó. La ramaderia, d'una certa importància, és de boví, oví i cabrum.
La explotació forestal es escassa, llevat l'extracció de fusta de caoba, de bambú y de certes palmes. La pesca fluvial dóna lloc a una petita exportació a Ghana, però és la pesca atlàntica la que té un bon futur. Més en té la mineria, puix que hi ha jaciments de minerals metàl·lics pesants. La indústria, poc desenvolupada, consisteis en algunes indústries de transformació: oleícola i escolfollada de cacauets i arrós a Banjul. Els transports tenen lloc principalment pel riu Gambia, que és una de les millors vies navegables de l'Africa occidental. Les altres comunicacions són molt deficients: manca de ferrocarril i la xarxa de carreteres és de 2.388 Km transitables tot l'any. El comerç exterior és altament deficitari: el 1990 les exportacions representaven només el 20'4% de les importaciones, les quals consisteicen principalment en aliments seguides de manufactures basiques i combustibles i lubricants. De les exportacions destacaven el peix, la farina de cacauet i les reexportaciones. Més del 50% del comerç de Gàmbia és fet amb els països de la CEE (Comunitat Economica Europea) L'economia és molt fràgil, perquè no extreu minerals i depèn del monocultiu del cacauet, afectat per les baixes de preus internacionals i per la irregularitat de les pluges.
- Context sociocultural: La població de Gàmbia és formada per negres sudànids del grups mandinga (42% del total), fulaní (18%) wòlof (10%), diola (9%) i altres minories natives com els serer i els aku. L'índex de creixement anual és del 25,8%º, la alta taxa de natalitat (47'5%º). L'índex d'atur es situa entorn el 50%, la taxa de mortalitat infantil, 122%º, l'albetització en un 28% i l'esperança de vida mitjana no arriba als 48 anys. La població és essencialment rural (el 78'8%); tret de la capital, Banjul, cap altre centre urbà no arriba als 25000 habitants. La llengua oficial és l'anglès pero, el dialectes locals són molts estensos, sobretot el manding i el wòlof. El 80% són musulmans, i la resta animistes, preotestants i catòlics. L'ensenyament primari s'inicia als vuit anys, és gratuit però no obligatori i dura sis anys. No hi ha cap universitat. L'any 1977 introduí l'estudi de l'Alcorà a tots el graus de l'ensenyament. El president de la república, elegit per sufragi universal cada cinc anys, és el comandant en cap de les forces armades i deté el poder executiu. El poder legislatiu radica en la cambra de representants, unicameral, composta de 49 membres, 35 del cuals són elegits per sufragi universal, 5 designats per l'assamblea dels caps de tribu, 8 membres nomenats sense dret a vot i el darrer és el fiscal general. El partit polític més important és el People's Progressive Party, fundat l'any 1959. Gàmbia és membre de l'ONU, de l'OUA, del Commonwealth i l'Organització per al Desenvolupamnt del Riu Gàmbia.
| |
0 comentarios